El Diccionari Biogràfic de Dones ja es accessible

El primer que s’ha de fer
amb la vida és ‘viure-la’ i
   després, si de cas, ‘escriure-la’

                                                                                   amb coneixement de causa.

                                                                                           Aurora Bertrana.  

Ahir es va presentar la Web del diccionari biogràfic de dones dels territoris de parla catalana.

Aquesta obra, coordinada per historiadores de la Xarxa  Vives, no es un projecte tancat sinó que pretén anar incorporant noves biografies a mesura que s'avancin les investigacions que sobre la historia de les dones s'estan realitzant arreu del territori.  També es demana la col.laboració d'investigadores i investigadors locals per tal de "descobrir" històries de dones interessants però que no han transcendit a nivell nacional.

Les responsables del projecte el defineixen:


"Els noms propis de les dones

En el procés de recuperació de la nostra memòria històrica, és del tot necessari fer visibles els noms propis de les dones que han viscut als territoris de parla catalana en el passat, que han deixat una empremta, i que avui podem interpretar des del nostre present. Es tracta de portar a la llum uns noms a través dels quals podem percebre la lluita de les dones per sobreviure en la societat patriarcal en la qual es movien, però també els espais de llibertat que han sabut crear al llarg dels segles, ja que el patriarcat no ha ocupat totes les facetes de la seva existència, com hem anat descobrint a mesura que avançava la recerca en història de les dones, connectada amb la trajectòria del pensament feminista i amb el moviment i la política de les dones. Hem volgut recuperar les vivències i les tasques realitzades en solitari, o en relació amb altres dones o al costat dels homes; hem estudiat les seves aportacions a la societat i a la cultura del temps que els va tocar viure.

Continguts
El fons actual de DBD inclou 655 biografies de dones de diferents camps del coneixement, i àmbits d’actuació, de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya nord, Andorra i Sardenya, en un arc cronològic que abraça del segle I al segle XXI.
El resultat ha estat un fons biogràfic molt variat: pageses medievals que recuperen terres a l’erm, comtesses que governen, religioses que funden monestirs, mestresses de casa que administren, reines i santes; mares que transmeten, mestres que eduquen, llevadores que ajuden a donar llum, guaridores, metgesses i hospitaleres que tenen cura de la salut; dones condemnades per bruixes, aviadores, sindicalistes, dirigents polítiques, artistes de teatre que omplien els escenaris, escriptores que ens han llegat els seus escrits, pintores, artesanes, compositores, empresàries, obreres; dones rebels, dones compromeses, activistes, feministes... "

http://dbd.cat/

El Consell Nacional de Dones de Catalunya manifesta la seva preocupació per les mesures anticrisi i la seva repercussió en les dones

   L'Associació Diàlegs va participar per primer cop en una sessió plenària del CNDC , que en aquesta ocasió es va celebrar a Barcelona.

 

El Consell Nacional de Dones de Catalunya, que aplega 386 associacions de dones de tot el territori català, va aprovar en la sessió plenària del 6 de novembre de 2010, la declaració següent:

 

“Davant la recent aprovació de la Llei de reforma laboral i les mesures per a la reducció dels dèficits públics que estan adoptant els governs, manifesta la seva preocupació per com aquestes mesures poden afectar les dones, atesa la situació de desavantatge i desigualtat estructural en la qual ens trobem, la superació de la qual és l’objectiu principal de les nostres organitzacions.

 

Si per una banda la reforma laboral no incorpora mesures per avançar cap a la igualtat efectiva de dones i homes –ans al contrari pràcticament va en contra de les obligacions que en el món laboral marca la Llei Orgànica per a la Igualtat–, alhora inclou un seguit de mesures que empitjoren les condicions de treball de les dones, ja de per si desfavorables, en facilitar acomiadaments, incrementar la potestat empresarial de modificar les condicions de treball (inclosos els horaris), afavorir la mobilitat, i afeblir la negociació col·lectiva, en el marc de la qual s’haurien de desenvolupar i concretar nombrosos drets laborals relatius a la igualtat de dones i homes en virtut de l’esmentada llei orgànica.

 

Tot això mentre la crisi econòmica i les mesures de restricció de la despesa pública amb la conseqüent reducció de serveis augmenten la càrrega del treball reproductiu, domèstic i de cura de les persones, la major part del qual el fan les dones, amb més de 5 milions d’hores treballades a Catalunya cada any, alhora que augmenten el risc d’exclusió i de pobresa pels col·lectius més vulnerables, com les mares de famílies monoparentals, les dones amb discapacitat o les dones grans que depenen de pensions exigües.

 

Sense oblidar que la reducció de serveis públics també implica la pèrdua de molts llocs de treball ocupats en una proporció important per dones, ja que l’atenció a les persones –en l’àmbit familiar, des dels serveis públics o a través de serveis comprats al mercat– segueix essent molt majoritàriament feina de dones. I una vegada més som nosaltres qui ens en fem càrrec, assumint una doble o triple jornada de treball, quan ens manquen els recursos per pagar-los i es redueixen els serveis públics, ja de per si insuficients.

 

Per tots aquests motius ens adrecem a les i els responsables polítics, als agents econòmics i socials, als mitjans de comunicació i a la societat en general per recordar la necessitat de tenir present l’impacte sobre les dones de totes les mesures que s’adoptin, a fi de garantir que aquest sigui favorable a les seves aspiracions i necessitats, i d’impulsar polítiques que posin en el centre el benestar de les persones i donin prioritat a la superació de les desigualtats.

 

LES POLÍTIQUES DE DONES NO SÓN UN LUXE!!

 

 

Pel futur del Consell Nacional de Dones de Catalunya

 

Davant la proximitat de les eleccions al Parlament de Catalunya, el Plenari del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) demana als diferents partits polítics que es comprometin en garantir la continuïtat del CNDC perquè segueixi essent l’òrgan de màxima representació de la diversitat del moviment associatiu de dones a Catalunya. Demana que aquest compromís mantingui la llibertat d’opinió dels grups de treball  i de les Assemblees Territorials de Dones de Catalunya que, com a òrgans consultius del propi CNDC, fan d’aquest una entitat plural, més participativa i que afavoreix la descentralització territorial”.

La història amagada. El segle XX a través de les àvies

La història amagada. El segle XX a través de les àvies

Gabancho, Patrícia ; Aixalà, Emma
La Campana Edicions

Enquadernació: Rústica amb solapes
Pàgines: 255
Any d'edició: 1999
EAN: 9788488791856

Síntesi

El segle XX a través de les àvies és la crònica d'una història amagada sota la història oficial. L'expliquen 15 dones que han viscut prou -tenen de 81 a 107- per conèixer per experiència cada una de les dècades del segle. I el seu testimoni recull amb vivacitat autèntica, i una precisió plena de detalls suggestius, l'evolució de les relacions familiars i dels costums domèstics, l'educació precària, la criança dels fills, la guerra i la postguerra i, per damunt de tot, com les dones han hagut de plantar cara a una vida sovint difícil, encara que les protagonistes d'aquest llibre en parlin amb tanta senzillesa i naturalitat. Cada una d'elles relata una part de la història amagada del segle XX, la que han viscut les dones amb tanta energia i gairebé sempre en silenci. I ara han parlat. Fent memòria d'una realitat quotidiana, personal i social, que les noves generacions no es poden imaginar.

El segle XX vist per les dones. Generacions Sàpiens

Fa uns anys, Emma Aixàla i Patrícia Gabancho  varen recollir en un llibre les vivencies  de 15  "àvies " catalanes ( Veieu el nostre apartat de Biblioteca)

Ara , la revista Sàpiens s'inspira en aquell projecte per proposar una torbada entre  historiadors i historiadores i les seves àvies per tal de recollir material per a un  documental.

La revista fa la següent crida:

Generacions SÀPIENS

Busquem àvies i els seus néts o nétes per fer-los protagonistes del nostre programa d'història

Generacions Sàpiens

Si ets historiador, professor, historiador de l’art o periodista i la teva àvia va viure la història en primera persona, el vostre testimoni és important. A la revista SÀPIENS busquem àvies i els seus néts o nétes per fer-los protagonistes del nostre nou projecte audiovisual. Explicarem el segle XX a través del testimoni dels que l’han viscut i els que l’han estudiat. Dues generacions unides per la seva passió per la història.

Truca’ns als telèfons 93 464 76 85 / 663 825 780 o bé escriu-nos un email a redaccio@sapiens.cat

 

http://www.sapiens.cat/ca/notices/2010/10/generacions_sApiens_470.php

Històries de dones, històries de país

Sovint ens queixem que la història , i els historiadors, han deixat de banda les aportacions que les dones han fet a la història en general i a la d'aquest país en particular.

Eternes secundaries del relat vital de la societat, ens hem anat reivindicant des de l' actuació quotidiana i , finalment, des de l' interès acadèmic.

El nou periple que enceta avui la nostra associació se centrara bàsicament en donar veu a les dones de totes condicions que ens puguin enriquir amb els seus testimonis.

I per començar, un parell d'imatges que resumeixen la situació del país sota el franquisme i l' esclat d'esperança ,-no del tot reeixit-,que va suposar l'etapa de transició democràtica.

La primera imatge ens mostra l' arribada de la Verge de Fàtima a Santa Eugènia de Ter el 1951.

Les dues noies, els guàrdies civils, el mossèn vigilant.... la demostració de la submmisió de tot un país representat pel paper de camàlics de les dues noies cobertes amb mantellines.

Aquestes dues noies , mes endavant, potser varen ser les mares de les altres dues: companyes festives en una de les nombroses manifestacions feministes que envaïren els carrers dels anys 70 i 80. (foto Pilar Aymerich)

Cal explicar com les dones varen viure aquests esdeveniments